|
Història
L'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) va ser la primera associació d'estudiants que es va legalitzar a l'Estat desprès de la dictadura. L'AJEC naixia l'any 1983 amb la voluntat d'esdevenir un sindicat que defenses els drets dels i les estudiants i que treballés per la millora del sistema educatiu.
L'AJEC neix amb el creixement dels moviments veïnals i juvenils, en un moment en que es desitjava començar, ple d'il·lusions, en una mena d'explosió on els i les joves de llavors desitjaven participar quant més millor... L'AJEC neix el 1983 recollint les tendències dels i les estudiants d'esquerres de llavors com a projecte.
Al principi no teníem ni local, els de les federacions de pares ens deixaven un raconet a la seva seu per que poguéssim realitzar les nostres activitats. L'AJEC va començar presentant-se a la UB i a les primeres eleccions de Consellers Escolars a mitjans dels anys 80 aconseguint des del començament ser la primera força estudiantil. Un dels moments més importants van ser les mobilitzacions que entre 1986 i 1989 van commoure al món estudiantil, era un moment molt important en el qual s'afiançava la nostra democràcia i on els i les estudiants hi tenien molt a dir; els avis de l'època realment ho comenten com una espècie "d'època daurada", com una recuperació del maig del 68 dels nostres germans grans.
Un altre moment important de l'AJEC van ser les manifestacions universitàries i d'ensenyament mitjà per la pujada de les taxes, les poques beques i contra la massificació de les aules. Van ser tan sonades com l'ocupació del rectorat de la UAB al 1993 o el "tallar les rondes" tan freqüent al 1994 per part dels i les estudiants de secundària.
L'AJEC evoluciona internament en els primers anys de la dècada dels 90 i assoleix una estructura menys rígida que permet una participació interna per part de tots els socis i les socis a través de les seves federacions; els congressos passen a ser anuals enlloc de bianuals per poder adaptar-se al món tant canviant dels i les estudiants.
Des de 1994 fins al 2001 la veritat és que ha estat una de les etapes més dures per als moviments socials i juvenils, on a més de patir una certa apatia de la societat cap a la participació hem patit una de les majors ofensives contra l'educació pública i l'AJEC ha intentat respondre: mobilitzacions per la universitat pública, on hem intentat aportar una visió més constructiva i un discurs més ric i les mobilitzacions d'ensenyament mitjà cada semestre...
Vint anys desprès, continuem mantenint aquella voluntat de defensar als i les estudiants i reivindicar un sistema educatiu i de qualitat. La voluntat de l'AJEC és la de fomentar la participació dels i les joves en els centres d'estudis, entenent que la participació no és només un mitjà, sinó que té valor en ella mateixa, com a via d'aprenentatge per als ciutadans en general i per als i les joves en particular.
L'àmbit de treball de l'AJEC és tant l'ensenyament secundari com l'universitari. En tots dos camps fomentem la participació als centres d'estudis, tant pel que fa als òrgans de govern i participació en que els i les estudiants estem representats (Consells Escolars, Claustres, Juntes de Facultat...) com pel que fa a la vida del centre (muntant activitats que vagin més enllà dels temes estrictament estudiantils).
Les activitats que fem des de l'AJEC són tant de caràcter formatiu com informatiu i reivindicatiu. Des de la formació dels i les estudiants en temes que van més enllà dels estrictament escolars, com són les nostres escoles d'estiu i les trobades de consellers escolars i claustrals, fins a les xerrades que fem als instituts amb els delegats i delegades de classe. La nostra tasca reivindicativa es basa tant en els temes més estrictament estudiantils com en aquells que ens afecten com a joves, més enllà del que ens afecta per ser estudiants.
Actualment, l'AJEC té més de 300 representants als Consells Escolars de Centre de tota Catalunya i continuarem treballant per tal que la feina associativa dels i les joves en general i dels i les estudiants en particular sigui reconeguda, ja que aquesta és una peça clau en el desenvolupament del país.
|
